Una
constitució antidemocràtica per a una Europa militaritzada.
Hendrik
Vaneeckhaute
Juny
2001, actualitzat gener 2005
La nova
‘constitució’ europea, fins ara sense aprovar, és presentada com una cosa
meravellosa, un producte de l'avanç i la democràcia d'Europa. Però,
una constitució sol ser un document que defineix l'estructura bàsica d'un estat
–o conjunt d'estats-, el seu funcionament i els drets principals dels
ciutadans. Alguna vegada has escoltat parlar d’una constitució que obliga
als estats a augmentar la seva capacitat militar? Alguna vegada, en una
constitució que es proclama ‘democràtica', et vas imaginar que el parlament
només ha de ser informat o consultat, però que no pinta res en l'aprovació de
les decisions i de les polítiques? Si no creus que és possible, t'interessa
llegir aquest article. Perquè dins de poc viuràs en una Europa militarista,
disposada a la guerra preventiva, i no podràs ni queixar-te....
A
l'aprovar aquesta constitució, un grapat de persones prendrà decisions a nivell
europeu, sense cap control parlamentari. Les decisions del Consell de ministres
no estaran subjectes ni a la votació del parlament europeu, ni a la votació
dels parlaments nacionals. (Per exemple podran decidir que el nou exèrcit
europeu efectue una invasió en qualsevol estat del món, sense cap necessitat de
debat, ni aprovació parlamentària.) D’aquesta forma s'està creant un poder a
nivell europeu que s'escapa al mínim control democràtic, encara que sigui
formal. A més, ho faran basant-se en una Sagrada Constitució, plena
d'eufemismes com la Llibertat, Democràcia, Dignitat Humana, etc. Maleïts
terroristes seran els que s'atreviran a qüestionar eixa nova Bíblia.
Quins
són els valors que servixen per a vendre una constitució europea?
L'article
2 es referix als valors de la Unió:
“La
Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la lliberta,
la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte als drets humans. Aquests
valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel
pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i
la igualtat entre dones i homes.” (Article
I-2)
Però,
com ja sabem, van morir milers d'iraquians en nom d'aquests mateixos valors, i
per això no hauríem de fiar-nos molt de les boniques paraules. Si llegim
atentament aquest projecte de constitució i ho analitzem amb altres documents
ja aprovats, ens adonem que la realitat és ben distinta.
L'article
3 definix els objectius de la Unió Europea. Entre ells es troba:
“En les seues relacions
amb la resta del món, la Unió refermarà i promourà els seus valors i
interessos.”
“La Unió perseguirà els
sues objectius pels mitjans apropiats, d'acord amb les competències que se li atribuïxen
en la Constitució.”
Una de
les competències fonamentals de la ‘Nova Europa' (per a promoure els seus
valors i interessos) és la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC),
incloent la defensa comuna.
"La
Unió disposarà de competència per a definir i aplicar una política exterior i
de seguretat comuna inclosa la definició progressiva d'una política comuna de
defensa”.(Article I-12) "La política
comuna de seguretat i defensa inclourà la definició progressiva d'una política
comuna de defensa de la Unió.” (Article I-41)
Qui
definirà la política europea de seguretat i de defensa?
El Consell europeu (els
caps d'estat o govern, a més del ministre europeu d'Assumptes Exteriors –Javier
Solana-) que “definirà les orientacions generals de la política exterior i
de seguretat comuna, incloent-hi els assumptes que tinguen repercussions en
l'àmbit de la defensa.” El Consell de Ministres (en aquest cas, els
d'Assumptes Exteriors, presidit pel ministre europeu d'Assumptes Exteriors
–Javier Solana-) “adoptarà les decisions europees necessàries per a definir
i aplicar la política exterior i de seguretat comuna.”
A més, els estats
membres tindran l'obligació d'aportar els mitjans militars necessaris.
“Els
Estats membres posaran a disposició de la Unió, a fi d’aplicar la política comuna de seguretat i defensa,
capacitats civils i militars per a contribuir als objectius definits pel
Consell.” (Article I-41)
I el
parlament, suposada base d'una democràcia?
Només
figurarà d'espectador que de tant en tant podrà opinar, però no tindrà cap
capacitat de decisió.
“Es consultarà
periòdicament el Parlament Europeu sobre els aspectes principals i opcions
fonamentals de la política comuna de seguretat i defensa. Se’l mantindrà
informat de la seva evolució.”
(Article I-41)
I si
algun estat vol objectar alguna cosa?
Cap
parlament, i menys un grup de ciutadans podrà, segons aquesta constitució, anar
en contra de les decisions quant a la política exterior i de seguretat.
"Els
Estats membres donaran suport activament i sense
reserves a la política
exterior i de seguretat comuna de la Unió, amb esperit de lleialtat i
solidaritat mútua, i respectaran l’ actuació de la Unió en aquest àmbit. S'abstindran
de qualsevol acció contrària als interessos de la Unió o que puga perjudicar
la seva eficàcia.” (Article I-16)
Quina
serà aquesta política de defensa i seguretat?
Primer, la constitució europea obligarà a l'increment de
l'armament dels estats:
“Els
Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seues
capacitats militars.” (Article I-41)
A més, es crearà una
agència d'armament (amb militars i delegats de les principals multinacionals
armamentístiques?) que servirà d'assessora per a avaluar aquesta millora en les
capacitats militars. El Parlament és deixat de costat.
”Agència Europea de Defensa[1] per a identificar les necessitats
(...), participar en la definició d'una política europea de capacitats i d'armament,
així com per a assistir el Consell en l'avaluació de la millora de les capacitats
militars.” (Article I-41)
Segon, els estats membres ‘neutrals', que no formen part de
l'OTAN, (Finlàndia, Suècia, Àustria i Irlanda) es convertixen en membres
implícits, al definir (per endavant) que la política de defensa i seguretat
serà compatible amb la de l'OTAN.
“La política de la Unió
d'acord amb el present article no afectarà el caràcter específic de la política
de seguretat i defensa de determinats Estats membres, respectarà les
obligacions derivades del Tractat de l'Atlàntic Nord per a determinats Estats
membres que consideren que la seua defensa comuna es realitza en el marc de
l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i serà compatible amb la política
comuna de seguretat i defensa establida en aquest marc.” (Article I-41)
Les tropes militars
europees són per a la defensa d'Europa?
No, les tropes podran
operar en tot el món.
“La Unió podrà recórrer
a aquests mitjans en missions fora de la Unió.” (Article I-41)
A més, les forces
armades de la UE han d'estar disponibles per a
“missions en què
intervinguen forces de combat per a la gestió de crisi, incloses les missions
de restabliment de la pau” “Totes
aquests missions podran contribuir a la lluita contra el terrorisme ,entre
altres coses per mitjà del suport prestat a tercers països per a combatre’l en
el seu territori". (Article III-309).
Qui decideix sobre una
intervenció militar?
Per descomptat cap
parlament.....
“Quan una situació
internacional exigisca una acció operativa de la Unió, el Consell adoptarà les decisions europees necessàries.
Aquests decisions fixaran els objectius, l'abast i els mitjans que calga facilitar
a la Unió, així com les condicions d'execució de l'acció i, si cal, la seva
duració.” (Article III-297)
A més, com sempre cap
estat podrà objectar.
“Les decisions europees
(...) seran vinculants per als Estats membres en adoptar la seva posició
i en dur a terme la seva acció.” (Article III-297)
Qui jutja que la
política exterior sigui legal?
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que “garantirà el respecte del dret en la interpretació i l’aplicació de la
Constitució” (Art. I-29), ne té cap competència respecte a la política
exterior i de seguretat comuna. (Art. III-376) No existeix cap possibilitat de
recórrer una decisió del Consell d’envair o d’intervenir militarment en un
país.
Ja se sap alguna cosa
dels objectius del Consell de ministres quant a les polítiques de defensa i
seguretat?
Ja hi ha un document
‘ESTRATÈGIA EUROPEA DE SEGURETAT', aprovat pel Consell i escrit per Javier
Solana, titulat ‘UNA EUROPA SEGURA EN UN MÓN MILLOR'.
Els tres objectius
estratègics per a la UE són definits com
“- crear seguretat en els països veïns
- Un orde internacional basat en un multilateralisme
efectiu
- afrontar les amenaces”
D'on ve tant de perill
per a la Unió Europea?
“En aquesta època de globalització, les amenaces
llunyanes poden ser tan inquietants com les pròximes. Tant les activitats
nuclears de Corea del Nord com els riscos nuclears del sud d'Àsia
i la proliferació d'armament en Orient Pròxim són motius de preocupació
per a Europa.” “Problemes com
els de Caixmir, la regió dels Grans Llacs i la península de Corea
tenen repercussions directes i indirectes en els interessos europeus, igual que
els conflictes geogràficament més pròxims, sobretot en Orient Pròxim.”
Quins són els interessos
que es volen defendre?
“La competència pels recursos naturals
–l'aigua, en particular, competència que en les pròximes dècades es veurà
agreujada per l’escalfament del planeta– crearà, amb tota probabilitat, encara
més disturbis i moviments migratoris en diverses regions. La dependència
energètica és motiu d'especial inquietud a Europa, que és el major
importador de petroli i de gas al món. Les importacions subministren prop del
50% de l'energia consumida actualment. En 2030 ascendiran al 70%. La major part
de les importacions d'energia procedeixen del golf Pèrsic, de Rússia i del nord
d'Àfrica.”
Qui seran els aliats?
Clar, EUA!, junts lluitant en pro del BÉ en el
món.
“Actuant junts, la Unió
Europea i els Estats Units poden constituir una força extraordinària en pro
del bé en el món."
I, quan intervindre?
Sempre, “per si de cas”,
o dit amb altres paraules, la GUERRA PREVENTIVA.
“El nostre concepte tradicional
d'autodefensa, fins al final de la guerra freda, es basava en el perill
d'invasió. Amb les noves amenaces, la primera línia de defensa estarà sovint
en l'estranger. (...) Açò implica que hem d'estar preparats per a actuar abans
que es produïsca una crisi." “Hem de desenvolupar una estratègia que
afavorisca la intervenció primerenca, ràpida i, en cas necessari, contundent.”
Quant costarà tot això?
“Una Unió de 25 membres, la despesa de la qual en defensa superarà els
160.000 milions d'euros, hauria de poder realitzar diverses operacions
simultàniament.” “Perquè nostres exèrcits es convertisquen en forces mòbils més
flexibles, capaços de fer front a les noves amenaces, seran necessaris majors
recursos per a la defensa i un ús més eficaç de tals recursos.”
Per a tindre una
referència, l'any 2000, els països en desenvolupament van rebre (net) de tots
els països ‘rics' junts, només, 31.625 milions de dòlars (xifra de l'informe
del PNUD, 2002). I amb menys d'una tercera part d'aquests 160.0000 milions,
segons el mateix PNUD, es podria aconseguir l'accés universal a nutrició i
salut bàsica, l'accés a salut reproductiva per a les dones, l'accés universal a
aigua i sanejament i l'accés universal a l'ensenyament bàsic a tots els països
del món.
Resoldre els problemes
principals dels estats empobrits després de centenars d'anys de conquesta,
robatori, colonialisme i intervenció militar, sempre en nom dels mateixos
valors de llibertat i civilització, seria un aporte molt més eficaç (i barat)
per a la defensa i la seguretat europea. Però per descomptat no assegurarà la
seguretat de la prepotència, de la força militar, i sobretot, dels beneficis
milionaris obtinguts gràcies a l'explotació de la misèria. I de la seguretat d'aquests
beneficis, a fi de comptes, és del que es tracta.
La constitució també
servix per a elevar la promoció del Lliure Mercat Capitalista a la categoria
d'un deure constitucional.
“El Parlament Europeu i
el Consell tractaran d'assolir
l'objectiu de la lliure circulació de capitals entre Estats membres i tercers
països en el major grau possible, i sense perjuí de les altres disposicions de
la Constitució.” (Article III-157)
Però eixa, és una altra
història, o no?
Text basat en un article
(més detallat) escrit per Tobies Pflüger i publicat en la pàgina web de la WRI
(War Resisters' International): http://wri-irg.org/es/eumil-es.htm.
La constitució europea
es pot baixar de la pàgina web: http://www.constitucioneuropea.es/
El text de Javier
Solana, titulat ‘Una Europa segura en un mundo mejor' la pàgina web: http://ue.eu.int/solana